Jeudi, 19 De Octobre De 2017
Puig, NÚM. 2, Prullans - 25727
Tèlèphone: 973 510255 
Fax: 973 511179

Tourisme

1 · 2 · 3 ...   »

PRULLANS EL MIRADOR DE LA CERDANYA

Foto

UN PASSEIG PEL SEU TERME

 El terme de Prullans s'espandeix a la Baixa Cerdanya, a la dreta del riu Segre, i des de Bellver de Cerdanya a Martinet. Aquest darrer poble de la subcomarca del Baridà, que actualment inclou els municipis de Lles de Cerdanya i Montella-Martinet, era el límit fronterer entre el comtat de la Cerdanya i les terres dels vescomtes de Castellbó, en l'época medieval. El seu terme s'estén amb una extensió de 21,10 Km2 i entre 950 m i 2230 m. d'alçada sobre el nivell del mar, pel declivi de les muntanyes de la Serra de Santa Anna, del Serrat de Sant Quintí i del Serrat dels Coronals.

 El fet d'estendres tant a la plana com a la solana, el converteix en un territori molt accidentat per la banda de la muntanya, que millora així que s'acosta a la ribera i li permet integrar ecosistemes molt diversos, localitzats als diferents estatges de vegetació, que van des dels camps de conreu i els prats dels regants fins als boscos, on estan representats el roure martinenc, l'alzina carrasca i el pi negre, aquest últim en la Serra de Santa Anna.

 El seu enlairament i la seva ubicació, a l'altra banda de la vall del Segre, li permet gaudir d'una gran panoràmica sobre la serra del Cadí, per la qual cosa hom l'ha anomenat el mirador de la Cerdanya.

 Dos rius marquen el terme municipal de Prullans:  el riu de la Llosa al límit occidental i el Segre al límit meridional, els quals s'uneixen poc després a Martinet.

 A més del riu de Coborriu altres torrenteres drenen el territori, com el torrent del Prat de Vià, que abasteix d'aigua la font Subirana ; el torrent d'Anas, que s'ajunta amb el torrent de Feló ; el torrent del Casot ; el torrent de Narvils, i el torrent de la Borda. Tots ells davallen des de la muntanya i conjuntament amb una xarxa de rec ben planejada reguen un bona part dels camps i prats del territori.

 Prullans es troba sobre el marge dret del riu Segre, a la solana, a la zona càlida, amb unes vessants força moderades i ben orientades al migdia, i protegit del vent del Port pel Tossal.  Aquesta orientació fa que el seu clima sigui força sec, fred i assolellat, i gaudeixi d'unes temperatures baixes però amb una gran radiació solar.

Prullans mostra clarament dues grans prioritats per a poder maximitzar i aprofitar millor els seus propis recursos, tot creant ocupacions estables i econòmicament viables. Aquestes prioritats es concentren en les dues més grans potencialitats del poble: l'especialització agrària i el turisme.

 Les estratègies de dinamització i desenvolupament del sector agrari comporten el  manteniment de sistemes de producció no deficients en aspectes importants com la selecció genètica, l'alimentació o la sanitat animal.

 Pel que fa al turisme, s'aplica l'ús racional i controlat daquests recursos amb la restauració de les cases del poble, la construcció de segones residencies i l'oferta hotelera amb l'hotel Muntanya, l'aparthotel ca l'Auren, la fonda Martí i el càmping Cerdanya.

 LES MASIES

 El municipi, a més del poble de Prullans i el veïnat de Satanut, integra un segon nucli anomenat Ardòvol i un seguit de masos isolats com són les cases de la Serra (Cal Junc, Cal Bisbe i cal Patrana), ca l'Oren, Sant Quintí i la Bastida.

 Ardòvol a 1.260 m d'altitud, es a rampeu de la Serra de Santa Anna i també apareix esmentat a l'acta de consagració de la catedral dUrgell. El formen els masos de cal Manyac, ca l'Orèn, cal Forro, cal Curcullada, cal Rigot, cal Gepetó i cal Guillemet.

 En direcció a Coborriu es troba Ambret, i en una desviació el Tarter, masia reedificada cap a finals dels anys seixanta.

 A prop de la carretera de la Seu s'alça Narvils, i a l'altra banda, tocant al Segre, el Molí de la Clota.

 Altres cases derruïdes o que han desaparegut són: cal Japet Teuler, les masies de Travessaroles, cal Fuet i cal Cabanot.

 TESTIMONI DE CULTURES PREHISTÒRIQUES

 A Prullans, a la Cerdanya, les petjades de la història ens permet conèixer que ha estat un lloc habitat des dels temps primitius, d'altra banda tampoc és d'estranyar que els homes prehistòrics busquessin llocs solells i arrecerats per viure.

 Entre les restes que ens han proporcionat informació s'ha d'esmentar els dolmens d'Orèn, la cova d'Anes, la Balma de la vessant esquerra del Torrent d'Ataló, i el jaciment del bronze final, al ben mig del poble. Són els primers vestigis coneguts de civilització a Prullans.

 A Orèn hi ha les restes de dos dolmens, que amb els seus aixovars ens permeten parlar de cultura megalítica, del segon mil·lenni aC., en el si de la civilització neolítica, és a dir, que es pot parlar d'una societat agrícola-pastoril, que va deixant el nomadisme per assentar-se en llocs on les condicions de vida són favorables. El dolmen més ben conservat és de cambra simple i fou un sepulcre col·lectiu. El megalitisme ens porta de ple a l'antropologia i a la religió, a la necessitat de retre culte als morts, en definitiva, a la percepció humana de la pròpia petitesa davant la mort.

 El jaciment de bronze final, sobre el qual feu l'ampliació de l'hotel Muntanya, era, segons diu el professor Jordi Rovira, un poblat similar al de Sant Feliu de Lló per la seva situació a mig aire, en un lloc privilegiat on avui hi ha el nucli del poble de Prullans. Cal ressaltar, doncs, que al costat del poblament cavernícola es troba ja un petit nucli de cabanes o vivendes, de gent que opta per un hàbitat a l'aire lliure.

Cova d'Anes (1.230 m).

Foto

 La cova d'Anes, a més del seu valor espeleològic i de la seva bellesa, té també una gran importància històrica, ja que les restes trobades de l'época del Bronze indiquen com el poblament neolític avalat pel dolmen d'Orèn va continuar habitant aquest territori.

 Per arribar a la cova d'Anes a peu, des de Prullans, cal caminar una hora pel camí del Serrat de Calm Bolvir, travessar el barranc d'Anes i en el marge esquerre de la seca torrentera d'Anes, i al peu d'un roquissar, es troba l'entrada a la cova orientada a migdia i a 1.200 m d'altitud.

 Una part de la cova és coneguda des de fa molt temps i, segons diuen pel poble, els pastors la feien servir com a lloc de refugi de les inclemències del temps.

 L'any 1950, J Montordiol i F. Espanyol van explorar la cavitat i van localitzar al costat d'una estalagmita un orifici pel qual circulava un corrent d'aire. Aquest fet els va fer pensar que era probable que existís una cavitat a l'altre costat i van descobrir l'accés a una segona galeria d'uns 200 metres.

Aquesta galeria tenia unes formacions estalagmítiques que la van convertir en una de les més espectaculars de Catalunya. Posteriorment, l'any 1962, membres del grup espeleològic del Club Banesto van realitzar unes excavacions i en una fondària de 2 metres van trobar punxons  i fragments ceràmics corresponents a l'edat de Bronze i restes humanes, entre les quals destaca un crani corresponent a un individu adult femení. Una altra excavació posterior, l'any 1976, realitzada per l'antropòleg Jordi Rovira, va permetre trobar intacta una sitja que contenia gran quantitat de cereals.

 La cova està formada per dues galeries i el recorregut total de la cavitat és d'uns 355 metres.

 Malauradament, les nombroses visites de desaprensius, amb accions irresponsables, han malmès les belles estalagmites que les terres calcàries i l'aigua havien format i , a més de minvar la seva bellesa, han reduït el seu valor antropològic i arquitectònic. 

Parets i cabanes de pedra seca -

Damunt mateix del poble hi ha una quantitat espectacular de parets de pedra seca que aguanten diferents feixes. En destaquen un seguit de cabanes i d'abrics així com ruscs d'abelles fets dins les parets de pedra seca.
 

Dolmen d'Orèn I i II-

Foto

Els dòlmens eren considerats llocs sagrats on la divinitat es manifestava amb especial intensitat. se sap que es van convertir en tombes destinades a rebre diversos cadàvers, com si fossin el panteó del clan o de la tribu. Entre les restes òssies dels individus enterrats es recuperen també fragments de terrissa de vasos, eines i objectes d'ornament personal. Tot aquest conjunt d'objectes formaven part dels aixovars funeraris dels difunts i les ofrenes deixades pels parents.

Els pastors acostumaven a aixoplugar-se, quan plovia, sota una gran pedra que li deien la roca Cobertorassa, i diuen que va ser un francès qui va quedar molt sorprès en descobrir que aquella roca era un monument megalític en forma de dolmen.

El centre Excursionista de Catalunya va publicar, en el darrer butlletí de l'any 1915, aquesta troballa: " En la collada d'Orèn, a mig camí de la Bastida, i no pas lluny de la cova d'Anes".  Aquest monument era molt semblant a un altre descobert a prop del poble Bragoli, a la Cerdanya francesa. És un dolmen de cambra simple, i el Butlletí del CEC el descriu format per cinc grosses pedres; la més gran i que alhora cobreix la cambra sepulcral, fa 3,50 m  de llargada, 2,40 m d'amplada, 0,5 m de gruix i pesa unes 7 tones.

Cercant el dolmen es van trobar els ossaments de sis o set cadàvers. La mida dels ossos dels esquelets desmotraven que els enterrats eren d'estatura considerable i entre l'aixovar hi havia algun collaret fet amb denes d'esteatita, puntes de sageta de sílex i os, així com una destral de pedra. El seu immediat saqueig, problablement perquè els seus autors creien que es trabarien objectes de valor, va suposar la pèrdua de dades valuoses que haurien pogut aportar informació sobre la formació i la vida de la Cerdanya.

A uns cinquanta metres més amunt de l'anterior, es va trobar, força amagat entre la vegetació, un segon dolmen. Per la seva forma i dimensions es creu que era un sepulcre, i l'accés al seu interior es feia per la part superior. Es poden apreciar les roques que formen la cista. Malauradament ha desaparegut la coberta que devia ser formada per una o diverses pedres.

1 · 2 · 3 ...   »
En Relief

Plan du site