Història i patrimoni
RETALLS D'HISTÒRIA
Prullans, és un dels típics pobles de baixa Cerdanya, situat al final d'una gran vall, i el seu esfondrament és d'origen tectònic (plaques en moviment, que produeixen fenòmens sísmics i volcànics en fregar entre elles).
Durant el regnat visigòtic, va estar sota la influència militar i religiosa del "Període Urgellí" (Seu d'Urgell).
Aquest fenomen és lo que forma avui el Pla de la Cerdanya, pel centre del qual corre el riu Segre. Una demostració és els dòlmens d'Oren i les restes trobades a Oren i a les coves d'Anes.
Prullans, va ser un nucli que va donar origen als ceretans, el qual va resistir a la dominació romana.
El nom de Prullans diuen que ve d'un personatge que es deia "Braulianus", que per la semblança de la fonètica es canvia la B per la P.
El nom de Prullans figura a l'acte de Consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, l'any 819.
També en un document en l'arxiu de la corona d'Aragó de l'any 1061, amb les paraules "El ipsum forum de Prullanos".
Eren famosos els "Barons de Prullans" que esdevingueren marquesos de Monistrol.
Tenien important domini i possessions. El poble estava sotmès al domini , pagant un tribut en matèria, al Marques, fins l'any 1942, que és quan va acabar aquest regnat.
En aquest temps va ser quan es va vendre, sota la pressió del poble, les cinc masies que tenia el poble, incloent la Torre o casa del marques, actualment de propietat privada.
Llavors va ser quan el poble de Prullans va agafar una autonomia pròpia i una personalitat jurídica.
Un dels anys importants fou 1821, que es formà l'anomenat "Rec de Prullans", que rep l'aigua del rec de la Llosa. Aquest rec degut a tenir un cabal important, va convertir en regadiu tot el terme municipal, canviant així tota la panoràmica, deixant unes terres fertils i riques en aigua pels prats i camps.
L’any 1924, s’obre a la Seu d’Urgell una cooperativa lletera, cosa que obre noves perspectives per la comarca. Important va ser pel poble aquest any la instal·lació de la llum i el telèfon, com també l’aigua potable a les cases.
L’any 1942, es va aixecar l’escola com també un edifici hoteler que obre les portes al turisme.
HOMES I FAMILIES
A més del personatge perdut en la nit dels segles, un tal Braulianus, entra en l'historia de Prullans, la coneguda dinastia dels Marquesos de Monistrol i Comptes Sàstego, abans "Barons de Prullans".
Darrerament aquesta família ha emparentat amb els de "Mora i Aragón" entre els qui trobem a la virtuosa i famosa dama espanyola, la reina de Bèlgica "Fabiola de Mora i Aragón".
COSTUMS
Del 1936 al 1949, es criava unes 300 eugues i moltes vaques.
Es consolida la festa de Sant Antoni.
La Festa Major era el dia 26 de desembre, festiviat de Sant Esteve, Patró del poble.
La matança del porc, era una festa a cada llar.
El carnaval també porta la seva historia molt arrelada al poble.
SANT ESTEVE DE PRULLANS
L'església està situada al mig del poble, com estava abans el cementiri.
La menció més antiga de la parròquia escrita sota la forma de Prullianos és a l'acte de consagració de l'esglèsia de Santa Maria de la Seu, document que data del 819, bé que fou redactat a la darreria del segle X.
El lloc de Prullans (fevo de Prullans), fou cedit l'any 1061 pel vescomte Berna de Cerdanya al comte Ra´mon Guifré de Cerdanya en la cessió de les discòrdies que havia hagut entre el dos personatges.
La canònica de Santa Maria de la Seu tenia una vinya a Prullans, que li venia d'un llegat testamentari, fet pel vescomte Bernat II de Cerdanya l'any 1100. Diu el document que aquesta vinya estava situada al terme de Talló "in apendicio de Prullans".
I a documentació que la menciona els anys 1312, 1314 i 1391. Es esmentada com "l'església Sti. Sthafani de Prullans".
Edifici d'una sola nau, per absis semicircular. La restauració fets els anys setanta, va descobrir les construccions annexes que amagaven l'obra romànica que data del segle XII. El conjunt de l'edifici està molt alterat per les reestructuracions efectuades amb el temps. El lateral son dos brancals amb arcades que traspassa el mur i formen les dos capelles laterals i formen un creuer a mitja nau. On ja ubicada la pila baptismal es considera que havia l'entrada principal tapada per construir la torre del campanar i no la que hi ha ara. Tot plegat es una modificació posterior.