Prullans el mirador de la Cerdanya
Un passeig pel terme
El terme de Prullans s'espandeix a la Baixa Cerdanya, a la dreta del riu Segre, i des de Bellver de Cerdanya a Martinet. Aquest darrer poble de la subcomarca del Baridà, que actualment inclou els municipis de Lles de Cerdanya i Montella-Martinet, era el límit fronterer entre el comtat de la Cerdanya i les terres dels vescomtes de Castellbó, en l'época medieval. El seu terme s'estén amb una extensió de 21,10 Km2 i entre 950 m i 2230 m. d'alçada sobre el nivell del mar, pel declivi de les muntanyes de la Serra de Santa Anna, del Serrat de Sant Quintí i del Serrat dels Coronals.
El fet d'estendres tant a la plana com a la solana, el converteix en un territori molt accidentat per la banda de la muntanya, que millora així que s'acosta a la ribera i li permet integrar ecosistemes molt diversos, localitzats als diferents estatges de vegetació, que van des dels camps de conreu i els prats dels regants fins als boscos, on estan representats el roure martinenc, l'alzina carrasca i el pi negre, aquest últim en la Serra de Santa Anna.
El seu enlairament i la seva ubicació, a l'altra banda de la vall del Segre, li permet gaudir d'una gran panoràmica sobre la serra del Cadí, per la qual cosa hom l'ha anomenat el mirador de la Cerdanya.
Dos rius marquen el terme municipal de Prullans: el riu de la Llosa al límit occidental i el Segre al límit meridional, els quals s'uneixen poc després a Martinet.
A més del riu de Coborriu altres torrenteres drenen el territori, com el torrent del Prat de Vià, que abasteix d'aigua la font Subirana ; el torrent d'Anas, que s'ajunta amb el torrent de Feló ; el torrent del Casot ; el torrent de Narvils, i el torrent de la Borda. Tots ells davallen des de la muntanya i conjuntament amb una xarxa de rec ben planejada reguen un bona part dels camps i prats del territori.
Prullans es troba sobre el marge dret del riu Segre, a la solana, a la zona càlida, amb unes vessants força moderades i ben orientades al migdia, i protegit del vent del Port pel Tossal. Aquesta orientació fa que el seu clima sigui força sec, fred i assolellat, i gaudeixi d'unes temperatures baixes però amb una gran radiació solar.
Prullans mostra clarament dues grans prioritats per a poder maximitzar i aprofitar millor els seus propis recursos, tot creant ocupacions estables i econòmicament viables. Aquestes prioritats es concentren en les dues més grans potencialitats del poble: l'especialització agrària i el turisme.
Les estratègies de dinamització i desenvolupament del sector agrari comporten el manteniment de sistemes de producció no deficients en aspectes importants com la selecció genètica, l'alimentació o la sanitat animal.
Pel que fa al turisme, s'aplica l'ús racional i controlat daquests recursos amb la restauració de les cases del poble, la construcció de segones residencies i l'oferta hotelera amb l'hotel Muntanya, l'aparthotel ca l'Auren, la fonda Martí i el càmping Cerdanya.
Les Masies
El municipi, a més del poble de Prullans i el veïnat de Satanut, integra un segon nucli anomenat Ardòvol i un seguit de masos isolats com són les cases de la Serra (Cal Junc, Cal Bisbe i cal Patrana), ca l'Oren, Sant Quintí i la Bastida.
Ardòvol a 1.260 m d'altitud, es a rampeu de la Serra de Santa Anna i també apareix esmentat a l'acta de consagració de la catedral dUrgell. El formen els masos de cal Manyac, ca l'Orèn, cal Forro, cal Curcullada, cal Rigot, cal Gepetó i cal Guillemet.
En direcció a Coborriu es troba Ambret, i en una desviació el Tarter, masia reedificada cap a finals dels anys seixanta.
A prop de la carretera de la Seu s'alça Narvils, i a l'altra banda, tocant al Segre, el Molí de la Clota.
Altres cases derruïdes o que han desaparegut són: cal Japet Teuler, les masies de Travessaroles, cal Fuet i cal Cabanot.
Testimoni de cultures Prehistòriques
A Prullans, a la Cerdanya, les petjades de la història ens permet conèixer que ha estat un lloc habitat des dels temps primitius, d'altra banda tampoc és d'estranyar que els homes prehistòrics busquessin llocs solells i arrecerats per viure.
Entre les restes que ens han proporcionat informació s'ha d'esmentar els dolmens d'Orèn, la cova d'Anes, la Balma de la vessant esquerra del Torrent d'Ataló, i el jaciment del bronze final, al ben mig del poble. Són els primers vestigis coneguts de civilització a Prullans.
A Orèn hi ha les restes de dos dolmens, que amb els seus aixovars ens permeten parlar de cultura megalítica, del segon mil·lenni aC., en el si de la civilització neolítica, és a dir, que es pot parlar d'una societat agrícola-pastoril, que va deixant el nomadisme per assentar-se en llocs on les condicions de vida són favorables. El dolmen més ben conservat és de cambra simple i fou un sepulcre col·lectiu. El megalitisme ens porta de ple a l'antropologia i a la religió, a la necessitat de retre culte als morts, en definitiva, a la percepció humana de la pròpia petitesa davant la mort.
El jaciment de bronze final, sobre el qual feu l'ampliació de l'hotel Muntanya, era, segons diu el professor Jordi Rovira, un poblat similar al de Sant Feliu de Lló per la seva situació a mig aire, en un lloc privilegiat on avui hi ha el nucli del poble de Prullans. Cal ressaltar, doncs, que al costat del poblament cavernícola es troba ja un petit nucli de cabanes o vivendes, de gent que opta per un hàbitat a l'aire lliure.
La cova d'Anes
La cova d'Anes, a més del seu valor espeleològic i de la seva bellesa, té també una gran importància històrica, ja que les restes trobades de l'época del Bronze indiquen com el poblament neolític avalat pel dolmen d'Orèn va continuar habitant aquest territori.
Per arribar a la cova d'Anes a peu, des de Prullans, cal caminar una hora pel camí del Serrat de Calm Bolvir, travessar el barranc d'Anes i en el marge esquerre de la seca torrentera d'Anes, i al peu d'un roquissar, es troba l'entrada a la cova orientada a migdia i a 1.200 m d'altitud.
Una part de la cova és coneguda des de fa molt temps i, segons diuen pel poble, els pastors la feien servir com a lloc de refugi de les inclemències del temps.
L'any 1950, J Montordiol i F. Espanyol van explorar la cavitat i van localitzar al costat d'una estalagmita un orifici pel qual circulava un corrent d'aire. Aquest fet els va fer pensar que era probable que existís una cavitat a l'altre costat i van descobrir l'accés a una segona galeria d'uns 200 metres.
Aquesta galeria tenia unes formacions estalagmítiques que la van convertir en una de les més espectaculars de Catalunya. Posteriorment, l'any 1962, membres del grup espeleològic del Club Banesto van realitzar unes excavacions i en una fondària de 2 metres van trobar punxons i fragments ceràmics corresponents a l'edat de Bronze i restes humanes, entre les quals destaca un crani corresponent a un individu adult femení. Una altra excavació posterior, l'any 1976, realitzada per l'antropòleg Jordi Rovira, va permetre trobar intacta una sitja que contenia gran quantitat de cereals.
La cova està formada per dues galeries i el recorregut total de la cavitat és d'uns 355 metres.
Malauradament, les nombroses visites de desaprensius, amb accions irresponsables, han malmès les belles estalagmites que les terres calcàries i l'aigua havien format i , a més de minvar la seva bellesa, han reduït el seu valor antropològic i arquitectònic.
Parets i cabanes de pedra seca
Damunt mateix del poble hi ha una quantitat espectacular de parets de pedra seca que aguanten diferents feixes. En destaquen un seguit de cabanes i d'abrics així com ruscs d'abelles fets dins les parets de pedra seca.
Dolmen d'Orèn
Els dòlmens eren considerats llocs sagrats on la divinitat es manifestava amb especial intensitat. se sap que es van convertir en tombes destinades a rebre diversos cadàvers, com si fossin el panteó del clan o de la tribu. Entre les restes òssies dels individus enterrats es recuperen també fragments de terrissa de vasos, eines i objectes d'ornament personal. Tot aquest conjunt d'objectes formaven part dels aixovars funeraris dels difunts i les ofrenes deixades pels parents.
Els pastors acostumaven a aixoplugar-se, quan plovia, sota una gran pedra que li deien la roca Cobertorassa, i diuen que va ser un francès qui va quedar molt sorprès en descobrir que aquella roca era un monument megalític en forma de dolmen.
El centre Excursionista de Catalunya va publicar, en el darrer butlletí de l'any 1915, aquesta troballa: " En la collada d'Orèn, a mig camí de la Bastida, i no pas lluny de la cova d'Anes". Aquest monument era molt semblant a un altre descobert a prop del poble Bragoli, a la Cerdanya francesa. És un dolmen de cambra simple, i el Butlletí del CEC el descriu format per cinc grosses pedres; la més gran i que alhora cobreix la cambra sepulcral, fa 3,50 m de llargada, 2,40 m d'amplada, 0,5 m de gruix i pesa unes 7 tones.
Cercant el dolmen es van trobar els ossaments de sis o set cadàvers. La mida dels ossos dels esquelets desmotraven que els enterrats eren d'estatura considerable i entre l'aixovar hi havia algun collaret fet amb denes d'esteatita, puntes de sageta de sílex i os, així com una destral de pedra. El seu immediat saqueig, problablement perquè els seus autors creien que es trabarien objectes de valor, va suposar la pèrdua de dades valuoses que haurien pogut aportar informació sobre la formació i la vida de la Cerdanya.
A uns cinquanta metres més amunt de l'anterior, es va trobar, força amagat entre la vegetació, un segon dolmen. Per la seva forma i dimensions es creu que era un sepulcre, i l'accés al seu interior es feia per la part superior. Es poden apreciar les roques que formen la cista. Malauradament ha desaparegut la coberta que devia ser formada per una o diverses pedres.
Cova Meravelles
Pocs coneixen l'existència d'una petita cova a la carretera que va de Puigcerdà a la Seu d'Urgell, just a la bifurcació que hi ha a prop de Prullans, i que puja per la pedrera. A uns 100 m es troba una cova anomenada Meravelles.
Aquest nom li ve per la seva bellesa. Està formada per una única galeria, amb un recorregut d'uns 15 metres i amb una alçada mitjana de 2 metres. Actualment es troba tapiada.
Església romànica de Sant Esteve, segle XI-XII
L'esglèsia parroquial de Prullans és d'origen romànic, amb un campanar de torre construït posteriorment..
En un principi l'església formava part del castell de Prullans. En els segles XI-XII es va reconstruir dins de l'estil romànic de l'época, amb una sola nau, capçada per un absis semicircular ample i llis, amb dues finestres, una al centre del tambor i l'altra en direcció sud-oest, totes dues de doble esqueixada per deixar passar millor la llum.
La nau és de planta rectangular, amb gruixudes parets de pedra calcària grisa. A mitja nau s'obre un capella a cada costat, de construcció molt posterior, formant un fals creuer: més tard s'hi va afegir el cor i la sagristia. El campanar va cegar l'antiga porta d'entrada on ara hi ha la font baptismal, de la qual raja un fil d'aigua constantment. Al voltant de la font, uns dibuixos al.legòrics que imiten les pintures romàniques fan referència a la creació amb un escrit que diu: "Font d'on brolla aigua viva per donar vida eterna".
A ponent es va obrir una nova porta, conservant la ferramenta antiga amb una finestra recostruïda seguint les línies de les finestres típiques romàniques. A la part alta queden senyals que hi havia una espadanya.
A la capella del costat de l'evangeli hi ha una pedra grossa que fa de suport de l'altar, la procedència de la qual es desconeix, tot i que podria ser de l'església primitiva anterior.
Està decorada amb relleus molt deteriorats pel pas dels anys, que representen un ocell amb un calze al damunt i una creu, difícils d'identificar pel seu estat de conservació.
El campanar és de torre amb planta quadrada i va ser construït amb posterioritat al segle XVI. Les campanes s'aguantaven per uns ferros que feien que l'acústica del seu so fos reconegut i sentit per tota la baga. L'any 1968 es va iniciar una restauració que va deixar tot l'interior del temple de pedra vista, s'hi va construir l'altar major, amb una pedra de la cantera de Talltendre i s'hi va substituir la coberta del campanar d'obra i teula inclinada, per pissarra i de forma punxeguda a l'estil dels campanars aranesos. Aquesta nova imatge del campanar no ha estat acceptada com un element identificatiu del paisatge cerdà.
Torre dels Barons de Prullans
Seu de la baronia de Prullans, ha estat ocupat per diferents llinatges (Prullans, Descatllar, Cadell, Linyau, Escrivà de Romaní). Actualment es de propietat privada.
En destaquem el gran terrat que dona sobre la plaça Major i la finestra reixada de la presó.
Museu diocesà de l'Església de Prullans
Recull una petita col.lecció d'objectes de l'església de caràcter religiós.
Mirador de la Cerdanya
Situat a l'entrada del poble, és un mirador excepcional de la Serra del Cadí.